SFV. en 31/07/2008

Esta película me ha "cautivado", no solamente por la seductora actuación de Demi Moore y la esperada conducta de Michael Caine (que no nos ha dejado indiferentes)sino por el enganchadizo argumento del filme.

Personalmente, la recomiendo a cualquier persona que le guste el cine.

SFV.

Jordi Aparicio en 08/10/2007

Un plan brillante

Tothom que tingui el somni de robar dues tones de diamants (jo el tinc cada nit), que vagi a veure aquesta pel•lícula. Hi trobarà la solució.
En Hobbs (Michael Caine), persona d’avançada edat i treballador de la neteja de la London Diamond Corporation, que governa el mercat del diamant a nivell mundial, porta 20 anys rumiant com aconseguir uns quans diamants de la caixa forta de la companyia, on cada nit hi dormen 2.000 kilograms. Per aconseguir-ho necessita un col•lega que li proporcioni la combinació de la caixa forta, i vet aquí que hi troba a la senyoreta Laura Quin (Demi Moore), directora de la companyia de diamants. Laura es una dona de 38 anys que ha estat tant bolcada en el seu treball, que no ha tingut temps per res més. Es uns directora brillant, però a l’hora de les promocions queda sempre oblidada i a més a més ara la volen despatxar per motius politics. En fi, la frustració de Laura la converteix en el còmplice ideal de Hobbs. En Hobbs acaba convencent a la Laura quan li diu que sols robarà uns poquets diamants. Els suficients per passar la resta de la vida tranquils. Total que la Laura li don el sí i en un plis-plas aconsegueix la combinació. Aprofitant que estem en el 1960 i els sistemes de seguretat son del tot insegurs, en Hobbs s’encarrega de fer el robatori, i ho fa tant be, que no deixar ni un sol diamant a la caixa forta. L’endemà l’enrenou és considerable i ningú sap explicar, qui ho a fet, ni com, ni on caray hi son les dues tones de diamants.
A partir d’aquí, mica a mica, la cosa es va complicant: la companyia d’assegurances posa un detectiu que intenta desxifrar l’enigma i no pagar, apareix un intermediari que demana la tira de diners per tornar els diamants, al president de companyia li don un telele i es mora, la Laura agafa remordiments i també es posa a buscar els diamants.
Anem descobrint que el veritable motiu de Hobbs es la venjança. El director de la companyia d’assegurances li va fer una marranada i a conseqüències d’aquesta la seva dona no va ser operada a temps i va morí de càncer.
Al final la companyia d’assegurances i altres socis de la multinacional diamantaria acaben pagant. El director de la companyia d’assegurances (el dolent de la pel•lícula) es pega un tret. Els diamants son localitzats per la Laura a les clavegueres del edifici.
Poc després la Laura es troba amb una compta a Suïssa i amb una porrada de diners. Com la Laura resulta que es molt honesta dedica el resta de la seva vida a utilitzar d’immensa fortuna a fer el bé i va repartint-la tota fins l’últim penic. Sols es queda un brillant enorme per record.
La pel•lícula es distreta, fins el robatori està força be, després s’embolica bastant i es perd una mica la seqüència narrativa. En Michael Caine, com sempre, molt be. La Demi Moore, encara que una mica hieràtica, millor que en anteriors registres.
Hi ha detalls difícils d’empassar-se: ja m’explicaren com una persona gran i mig coixa manega dues tones de diamants, en una hora, des de la caixa forta fins uns desaigües a l’altre banda del passadís, també es poc creïble el paper angelical de la Laura repartint diners com un ZP qualsevol abans d’unes eleccions generals.